(Antes de empezar aviso que esta entrada está escrita en catalán si hay algún lector que no lo entienda, que lo comente y lo traduciré al castellano).
M’agraden els títols que desconcerten al lector, i t’obliguen a seguir llegint, tot i que avui en dia és un recurs que fan servir molts diaris de dubtosa reputació literària (com vaig exposar a Humor de periódico).
Al companys biomèdics no cal que els expliqui res sobre la hemoglobina, però al gran (o petit) públic cal explicar que la hemoglobina és una proteïna que es troba als glòbuls vermells que circulen per la nostra sang. Aquesta proteïna posseeix al seu centre un àtom de ferro a on s’unirà l’oxigen, definint així la funció de la hemoglobina: transport d'oxigen. La hemoglobina és una porfirina (grup prostètic) que per les seves característiques dóna coloració: així la porfirina que forma la hemoglobina dóna un color vermell (que li dóna el color característic a la sang) i la porfirina de la clorofila, resulta un color verd (per això les plantes són d’aquest color).
Fins aquí la teoria quan tot funciona. Com sempre a la biologia existeixen excepcions, així trobem un grup de malalties, les porfíries en que fallen els enzims que intervenen en la síntesi del grup hemo). Jo em centraré en la porfíria en que manca el ferro central. La major conseqüència de la malaltia és la fotosensibilitat: els porfírics al exposar-se al Sol fabriquen oxigen actiu (component del lleixiu), tòxic per l’organisme. Així els afectats per aquesta malaltia solien seguir els següents consells:
- No s'exposaven a la llum solar (pateixen cremades molt doloroses)
- No menjaven alls (ja que aquests afavoreixen la renovació de glòbuls vermells)
- Bevien sang (per aconseguir glòbuls vermells de xai)
- Era hereditari
- Defectes en la dentadura: les genives són molt sensibles per a ells, ja que els capilars que les vascularitzen estan molt exposats, llavors al rebre llum solar, aquestes no es formen bé i tenen problemes a les genives. Consequència: tenen les dents més llargues, especialment els ullals són més llargs.
Si a tot això li afegim que la desconfiança que sentim per la gent que no actua com la Societat ens mana que ho fem... ja tenim una llegenda!. La (bio)medecina avança i actualment els porfírics reben un tractament a base de carotens que fa que puguin fer vida normal. Així que qui ho sap, pot ser el teu company de classe, el conductor del teu bus, el teu professor... és un vampir!
Pels companys biometges: això preten ser un escrit divulgatiu, així un escrit molt, però que molt, simplificat, si voleu saber més, la wikipedia és molt sàvia.
Pels que us passeu per aquí sovint, gràcies. Tot i escriure menys aquest mes per culpa de la Universitat, he comprovat que el nombre de visites no ha decrescut gaire, això sempre dóna força per posar-se a escriure.
Tot això no és veritat. El vampir és un element folklòric i no té res a veure amb malalties mal interpretades. És el típic exemple de cientifisme, com explicar les plagues egípcies i coses similars.
ResponderEliminar"Tot això no és veritat" trobo que no és la manera més adequada de deixar anar una opinió personal. Apart d'això, m'ha fet molta gràcia. Jo sóc de les que tira a pensar que hi ha una explicació científica per tot (com diu l'amic anònim, "cientifisme").
ResponderEliminarL'altre dia una de les professores de Microbiologia deixà anar que les llàgrimes dels sants (ploraven sang suposadament) resulta q eren uns bacteris que creixien allà (Serratia concretament) i eren de coloració vermella pels pigments que produien. Com això, milers d'explicacions.
Hauria de començar disculpant-me per centrar el meu comentari en la meva opiniò sobre el comentari escrit per l'anònim, però crec que ha sigut una opiniò expresada amb molt poca propietat. És sobradament sabut que la majoria d'elements folklòrics, costums i fòbies que caracteritzen molts actes i tradicions que plaguen la nostra societat, ténen un fonament científic. El fet de dir que el post no és verídic, ho trobo injust com a mínim, vull dir que la malaltia descrita i els seus símptomes són verídics, el fet que no s'accepti aquest fet com a explicació científica de la creença de l'existència dels vampirs, és un altre tema; de la mateixa manera que hi ha gent que s'aferra al creacionisme en substitució a la teoria darwinista de l'evolució, tot són opinions. Els fets, però, crec que parlen per si sols: l'existència de les bruixes, que en realitat eren dones amb amplis coneixements sobre la cura de malalties amb herbes medicinals, o les persones posseïdes pel dimoni, que solien ser persones amb malalties mentals com l'epil·lèpsia, o l'exemple que ha posat la Tatiana, que antigament es descrivia com un miracle. Aquests exemples també podrien limitar-se a elements folklòrics fruïts de la nodrida imaginació de la gent de l'època, però jo, personalment, prefereixo avocar-me al "cientifisme" i poder comprovar com la imaginació de les persones les duu a adaptar el mòn i el seu funcionament a la seva manera de veure'ls o a la seva capacitat per comprendre'ls.
ResponderEliminarP.D.:M'ha semblat molt interessant aquest post, no sabia que la profíria pogués donar explicació a tants trets caracterísics dels vampirs.
@ Anònim: En molts pocs casos pots desmontar una teoria exposada en més 300 de paraules (raonada pas a pas), amb només 35 que n'has escrit tu, pot ser si t'explaies més el teu argument, et puc donar la raó. A més m'acuses de mentir, afegint uns arguments minsos. Has de saber que publicar un post comporta un treball darrere que no es veu: recerca, lectura, documentació... i no és agradable que t'acusin de mentider després de treballar-hi una bona estona. Per a més inri, ho fas des l'anonimat, així és molt fàcil acusar. Et demanaria que t'identifiquessis amb el teu nom, per poder-me adreçar a tu (pot ser no ens coneixem i és per això que has decidit mantenir l'anonimat, cosa que comprendria). No dubto que el teu fons sigui correcte, però les teves formes no ho han estat.
ResponderEliminar@Tatiana i @Amanda: Estic d'acord amb el que dieu. Em sembla que el que volia dir "Anònim" era el que tan bé ha sintetitzat l'Amanda: "el fet que no s'accepti aquest fet com a explicació científica de la creença de l'existència dels vampirs, és un altre tema".
Afegiré l'exemple de una de les meves primeres classes de filosofia, on la nostra professora dibuixava dos cercles concèntrics. L'interior era la ciència, i l'exterior era el mite. Fa molts anys, el cercle interior era petit i l'exterior era ben gran. Amb el temps, l'observació, la investigació, el cercle interior va creixent poc a poc i cada cop es fa més gran, fent desaparèixer molts mites (com els que s'han exposat aquí: llàgrimes de sang dels sants, dones bruixes,...)
@tots: gràcies per passar-vos per aquí i dedicar-me una part del vostre temps.
Un post molt interessant! M'imaginava que el mite dels vampirs tenia algun rerefons científic, però no sabia quin.
ResponderEliminarNo repetiré tot el que ja han dit a l'anònim la Tatiana, l'Amanda i tu mateix, però com vosaltres, crec que és una crítica brusca i mal argumentada.