(Antes de empezar aviso que esta entrada está escrita en catalán si hay algún lector que no lo entienda, que lo comente y lo traduciré al castellano).
M’agraden els títols que desconcerten al lector, i t’obliguen a seguir llegint, tot i que avui en dia és un recurs que fan servir molts diaris de dubtosa reputació literària (com vaig exposar a Humor de periódico).
Al companys biomèdics no cal que els expliqui res sobre la hemoglobina, però al gran (o petit) públic cal explicar que la hemoglobina és una proteïna que es troba als glòbuls vermells que circulen per la nostra sang. Aquesta proteïna posseeix al seu centre un àtom de ferro a on s’unirà l’oxigen, definint així la funció de la hemoglobina: transport d'oxigen. La hemoglobina és una porfirina (grup prostètic) que per les seves característiques dóna coloració: així la porfirina que forma la hemoglobina dóna un color vermell (que li dóna el color característic a la sang) i la porfirina de la clorofila, resulta un color verd (per això les plantes són d’aquest color).
Fins aquí la teoria quan tot funciona. Com sempre a la biologia existeixen excepcions, així trobem un grup de malalties, les porfíries en que fallen els enzims que intervenen en la síntesi del grup hemo). Jo em centraré en la porfíria en que manca el ferro central. La major conseqüència de la malaltia és la fotosensibilitat: els porfírics al exposar-se al Sol fabriquen oxigen actiu (component del lleixiu), tòxic per l’organisme. Així els afectats per aquesta malaltia solien seguir els següents consells:
- No s'exposaven a la llum solar (pateixen cremades molt doloroses)
- No menjaven alls (ja que aquests afavoreixen la renovació de glòbuls vermells)
- Bevien sang (per aconseguir glòbuls vermells de xai)
- Era hereditari
- Defectes en la dentadura: les genives són molt sensibles per a ells, ja que els capilars que les vascularitzen estan molt exposats, llavors al rebre llum solar, aquestes no es formen bé i tenen problemes a les genives. Consequència: tenen les dents més llargues, especialment els ullals són més llargs.
Si a tot això li afegim que la desconfiança que sentim per la gent que no actua com la Societat ens mana que ho fem... ja tenim una llegenda!. La (bio)medecina avança i actualment els porfírics reben un tractament a base de carotens que fa que puguin fer vida normal. Així que qui ho sap, pot ser el teu company de classe, el conductor del teu bus, el teu professor... és un vampir!
Pels companys biometges: això preten ser un escrit divulgatiu, així un escrit molt, però que molt, simplificat, si voleu saber més, la wikipedia és molt sàvia.
Pels que us passeu per aquí sovint, gràcies. Tot i escriure menys aquest mes per culpa de la Universitat, he comprovat que el nombre de visites no ha decrescut gaire, això sempre dóna força per posar-se a escriure.
